Avui, en canvi, la comercialització ha experimentat una autèntica revolució
A d’Or de s’Agrícola, que en aquesta edició va ser atorgada a la Banda de Música de Manacor, lliura aquest guardó amb la intenció de distingir entitats i persones; Col·loqui “Evolució del turisme a Mallorca”
Mallorca: des dels primers biquinis fins a les platges ocupades”, la taula rodona reuní dues veus de gran experiència en el sector: Monti Galmés i Xisco Fullana, sota la moderació de l’economista Antoni Riera.
AGENCIA MANACORNOTICIAS 14/05/2026 - 09:00:18
Llorenç Femenies. I arribà el moment culminant de la nit amb l'actuació de la Banda de Música de Manacor, dirigida pel senyor Miquel Flores i Mula, que ens oferí dues peces

LLIURAMENT DE L’A D’OR DE S’AGRÍCOLA A LA BANDA DE MÚSICA DE MANACOR.. Diumenge 10 de maig de 2026, a l'Auditori de Manacor va tenir lloc l’acte de lliurament de l’A d’Or de s’Agrícola, que en aquesta edició va ser atorgada a la Banda de Música de Manacor.

Recordem que, any rere any, des del 1983 ençà, l'Associació Cultural S'Agrícola, com a part dels actes de celebració de les festes de Sant Isidre, lliura aquest guardó amb la intenció de distingir entitats i persones de Manacor que s'han significat per alguna activitat social, professional, esportiva o cultural. Assistiren a l’acte el Conseller d’Empresa, Autònoms i Energia de les Illes Balears, senyor Alejandro Sáenz de San Pedro; la senyora Maria Antònia Sansó, directora general d’aquesta mateixa conselleria; el batle de Manacor, Sr. Miquel Oliver; el president de l'Associació Cultural S'Agrícola, Sr. Llorenç Femenies, i diversos regidors i regidores de l'Ajuntament de Manacor.

A continuació, es va entregar a la Banda una quadricromia de l’obra original de l’artista manacorí senyor Mateu Sitges Febrer titulada Banda de música. L’artista, havia signat

Va dirigir l’acte el senyor Tomeu Matamalas, membre de la Junta Directiva de l'Associació Cultural S'Agrícola. Després que el senyor Antoni Frau, secretari de la mencionada entitat, procedís a la lectura de l'acta de nomenament de l'entitat guardonada, la senyora Joana Maria Febrer, mare de dos integrants de la banda, s’encarregà d’explicar i alabar les activitats musicals i socials realitzades per la Banda de Música de Manacor. El senyor Miquel Oliver, batle de Manacor, lliurà la placa que designa l'entitat com a sòcia d'honor a la senyora Loli Botella, vicepresidenta de l’Associació Banda de Música de Manacor; i el senyor Llorenç Femenies, president de l'Associació Cultural S'Agrícola, lliurà l'A d'Or a la senyora Antònia Bassa, presidenta de la mencionada entitat musical.

A continuació, es va entregar a la Banda una quadricromia de l’obra original de l’artista manacorí senyor Mateu Sitges Febrer titulada Banda de música. L’artista, havia signat una a una les reproduccions i també les havia personalitzat dedicant a cada un dels membres de la Banda la impressió corresponent. El senyor Sitges Febrer també va voler fer entrega del quadre original a l’entitat homenatjada. La recollí la senyora Maria Jiménez en nom de la Banda. Acte seguit, la senyora Antònia Bassa, presidenta de l’Associació Banda de Música de Manacor, dirigí unes paraules d’agraïment a s’Agrícola i recordà i alabà la memòria del ja absent Eduard Bernabé, que fou director de la Banda durant els últims deu anys, i recordà i lamentà la tràgica desaparició de dos joves membres de la banda.

Continuaren els parlaments el Conseller d’Empresa, Autònoms i Energia de les Illes Balears, senyor Alejandro Sáenz de San Pedro; el batle de l'il·lustríssim Ajuntament de Manacor, Sr. Miquel Oliver i el president de l'Associació Cultural S'Agrícola, Sr. Llorenç Femenies. I arribà el moment culminant de la nit amb l'actuació de la Banda de Música de Manacor, dirigida pel senyor Miquel Flores i Mula, que ens oferí dues peces: Overture to a new age, de Jan de Haan, i Sa nostra Terra, d’Enric Pastor.

Acabades les dues peces programades, la Banda clogué el concert amb l’estrena d’un himne dedicat a l’Associació Cultural s’Agrícola, compost per Antoni Parera Fons, amb lletra de Maria Magdalena Gelabert i Miquel Mestre i especialment arreglat per a banda pel senyor Gabriel Oliver. Per arrodonir aquesta estrena, s’afegí a la Banda l’entranyable cor manacorí Ars Antiqua, dirigit per la senyora Eulàlia Salbanyà. Després de l’entrega d’un obsequi personalitzat a cada un dels autors de l’himne, la Banda i Ars Antiqua tancaren l’acte interpretant de nou l’himne de s’Agrícola. Fotos, Joan Servera Cabrer de Imatges.

Crònica del col·loqui “Evolució del turisme a Mallorca: des dels primers biquinis fins a les platges ocupades” L’Associació Cultural s'Agrícola va acollir aquest dimarts, 12 de maig, una nova sessió del cicle “Parlem de...”, dedicada a analitzar l’impacte i la transformació del turisme a Mallorca al llarg de les darreres dècades. Amb el suggeridor títol “Evolució del turisme a Mallorca: des dels primers biquinis fins a les platges ocupades”, la taula rodona reuní dues veus de gran experiència en el sector: Monti Galmés i Xisco Fullana, sota la moderació de l’economista Antoni Riera.

Un recorregut per setanta anys de turisme. Antoni Riera va obrir l’acte situant el turisme com el fenomen que més profundament ha transformat l’economia, el paisatge i la societat mallorquina. Des dels anys cinquanta i seixanta, quan els primers visitants europeus arribaven atrets pel sol, la mar i una societat encara rural, fins a l’actualitat, Mallorca ha passat de ser un destí emergent a convertir-se en una de les principals potències turístiques de la Mediterrània. 

Monti Galmés: de la descoberta al lideratge internacional Monti Galmés va oferir una visió panoràmica del desenvolupament turístic de l’illa. Amb una llarga trajectòria al grup TUI Group, recordà com Mallorca es va beneficiar d’una combinació excepcional de clima, seguretat, hospitalitat i capacitat emprenedora. Segons Galmés, el gran mèrit de les primeres generacions d’hotelers mallorquins va ser entendre molt aviat les necessitats del mercat europeu i adaptar-hi l’oferta. Aquella intuïció empresarial va permetre que moltes empreses locals es convertissin en cadenes internacionals.

No obstant això, l’executiu advertí que el model actual afronta reptes molt diferents dels de fa unes dècades. La competència global, la digitalització, les exigències ambientals i els canvis en les preferències dels clients obliguen a repensar contínuament l’oferta.

Xisco Fullana: qualitat, marca i sostenibilitat. Des de la perspectiva de Hipotels, Xisco Fullana va subratllar la importància de l’especialització i la diferenciació. Va explicar que el turista d’avui és molt més exigent i cerca experiències personalitzades, autenticitat i compromís amb la sostenibilitat. Fullana defensà que la clau per mantenir la competitivitat de Mallorca no és créixer en nombre de visitants, sinó en valor afegit. Això implica invertir en qualitat, innovació, eficiència energètica i formació del personal. També destacà que el sector hoteler és conscient del malestar social existent davant la saturació turística i que la indústria ha de participar activament en la recerca d’un equilibri entre activitat econòmica i benestar ciutadà.

De l’eufòria del creixement a la gestió de la saturació. Un dels moments centrals del debat arribà quan Antoni Riera plantejà la paradoxa del turisme mallorquí: el mateix motor de prosperitat que ha generat ocupació i renda és també font de tensions sobre el territori, l’habitatge, la mobilitat i els recursos naturals.

Tant Galmés com Fullana coincidiren que la massificació és avui la principal preocupació. Les imatges de platges saturades i carreteres congestionades simbolitzen un model que ha assolit límits evidents. Els ponents varen defensar la necessitat d’una millor governança, amb polítiques públiques adequades i amb la participació de tots els actors implicats. La sostenibilitat, afirmaren, no és només una exigència ambiental, sinó també una condició indispensable per preservar l’atractiu de la destinació amb el perill segons ells de morir d’èxit.

Evolució de la comercialització. Un dels aspectes més interessants que es va posar damunt la taula durant el debat fou la profunda transformació dels canals de comercialització turística. Fins a finals del segle XX, la venda de vacances a Mallorca depenia gairebé exclusivament dels grans touroperadors europeus, que distribuïen l’oferta mitjançant voluminosos catàlegs impresos que arribaven a milers d’agències de viatges. Aquells catàlegs, esperats cada temporada pels clients, eren l’eina essencial per decidir destinació, hotel i preu. La relació comercial estava clarament dominada pels intermediaris, que concentraven un enorme poder de negociació i condicionaven tant els marges com l’estratègia dels hotelers.

Avui, en canvi, la comercialització ha experimentat una autèntica revolució digital. Les cadenes hoteleres han recuperat una part substancial del control sobre la distribució gràcies a les seves pròpies pàgines web, que permeten arribar directament al client final, gestionar reserves en temps real i establir una relació molt més estreta amb el consumidor. Xisco Fullana va destacar que grups com Hipotels aposten decididament per potenciar el canal directe, tant per millorar la rendibilitat com per fidelitzar els clients. Aquesta evolució no ha eliminat la intermediació —les plataformes en línia i els mateixos touroperadors continuen tenint un paper rellevant—, però sí que ha modificat profundament l’equilibri de forces.

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado